10/10/2019
Fa un any escrivia això, i em sentia perduda, lligada i encadenada ofegant-me en una situació que no trobava la manera de canviar perquè no volia fer mal a ningú.... 12 mesos després he escapat del laberint que m'atrapava i m'he deslligat del que m'omprimia i m'enfonsava... Tampoc ningú em va preparar pel que sentiria ara, pel que em tocaria viure, per la injustícia i la vergonya i la pena de veure on pot arribar l'egoisme i la falta de consciència d'algunes persones.
Respiro (o ho intento, tot i que a vegades em segueixo ofegant) i miro endavant, tiro endavant amb més força i maduresa, intentant aprendre la lliçó amagada en tota aquesta experiència. El viatge segueix i el lluitaré amb ungles i dents fins que arribi a bon port. Perquè sóc l'Anna, la que torna a ser jo, la que lluita amb por però a mort, la que creix i aprèn, la que vull ser.
10/10/2018
A vegades em sento encara com si fos aquella nena petita, perduda, que no entén el món ni les persones grans. A vegades voldria tornar a aquella innocència, a aquell desconeixement, a aquella senzillesa; a quan no entendre era natural. A quan no entendre era fàcil. A vegades... Però toca ser aquí i viure això i sentir-se perduda i buscar sola el mapa i les pistes per sortir del laberint.
Fa un any escrivia això, i em sentia perduda, lligada i encadenada ofegant-me en una situació que no trobava la manera de canviar perquè no volia fer mal a ningú.... 12 mesos després he escapat del laberint que m'atrapava i m'he deslligat del que m'omprimia i m'enfonsava... Tampoc ningú em va preparar pel que sentiria ara, pel que em tocaria viure, per la injustícia i la vergonya i la pena de veure on pot arribar l'egoisme i la falta de consciència d'algunes persones.
Respiro (o ho intento, tot i que a vegades em segueixo ofegant) i miro endavant, tiro endavant amb més força i maduresa, intentant aprendre la lliçó amagada en tota aquesta experiència. El viatge segueix i el lluitaré amb ungles i dents fins que arribi a bon port. Perquè sóc l'Anna, la que torna a ser jo, la que lluita amb por però a mort, la que creix i aprèn, la que vull ser.
10/10/2018
A vegades em sento encara com si fos aquella nena petita, perduda, que no entén el món ni les persones grans. A vegades voldria tornar a aquella innocència, a aquell desconeixement, a aquella senzillesa; a quan no entendre era natural. A quan no entendre era fàcil. A vegades... Però toca ser aquí i viure això i sentir-se perduda i buscar sola el mapa i les pistes per sortir del laberint.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada