21 de novembre a les 22:21h

La dansa és la vida

Xerrant abans de començar la classe... Els dimarts eren un dia que tradicionalment no m'agradava. Des de fa poc més d'un any és el millor dia de la setmana, el meu dia... Bé, la tarda, que és meva durant unes 2 horetes. Feia anys que em rondava pel cap tornar a fer ballet però no m'atrevia, em semblava que ja no tocava, que m'havia fet gran... L'any passat hi vaig posar molt valor, vaig superar la meva inseguretat i m'hi vaig llençar de cap. I quina gran decisió, va obrir una porta que creia que mai podria tornar a obrir i m'ha donat tant... M'ho passo bé tornant a fer allò que tan m'agradava, ballar, i amb un grup de noies (i noi!!) amb qui riem molt i realment gaudim les classes i una mestra que té una santa paciència amb nosaltres... 
Fora pors, fora complexes, fora inseguretats i a fer tot allò que sempre hem volgut fer, allò que ens demana el cos o l'ànima o qui sigui...