Agraïments

I un any mes, tornem a estar a l’últim dia de l’any i diu que toca fer balanç... No he fet mai gaire balanç de res, i menys encara d’un any però aquest 2017 ha sigut un any de sorpreses internes i per primer cop sento la necessitat de reflexionar-hi. Mira, una cosa que he descobert aquest 2017, que expressar el que sento em fa sentir bé i m’ajuda.

Que va començar a coure’s un canvi intern ja fa més d’un any, diria que en fa 3, curiosament l’edat del meu Guifré. Si, sona a tòpic suat però a mi la maternitat em va obrir portes internes que estaven molt tancades, que mai s’havien obert i va despertar pensaments, sentiments, sensacions i reaccions que al principi em van angoixar molt, que no entenia, que no sabia gestionar i que m’espantaven.

Ha sigut un llarg camí de 3 anys de cerca, de necessitar i buscar ajuda (cosa que em costa molt a mi, reconèixer que no puc fer el que sigui sola, per mi mateixa i ser prou valenta per demanar ajuda) però aquí estic i aquí segueixo, aprenent i descobrint cada dia noves portes que em porten a llocs nous.

El que ha sigut especial aquest 2017 és que per fi he començat a comprendre i comprendre’m, acceptar i acceptar-me, escoltar i escoltar-me, sentir i sentir-me, creure i creure’m. Sento que vaig pel bon camí, que sóc on se suposa que he de ser i que seré on se suposa que hauré de ser demà, i el dia següent, i el que vingui darrera. Confio que sabré llegir i entendre els signes que em marcaran el camí aquest 2018 i sabré actuar en conseqüència i fidel a la meva essència.

Dono gràcies al 2017 per haver-me ajudat a descobrir el que m’agrada i em fa gaudir i a fer-ho sense pors ni vergonyes ni inseguretats que estaven massa arrelades.

Dono gràcies a qui m’ha acompanyat i guiat en aquest camí d’auto-coneixement que fa poquet que he començat i a les 7 companyes que fan el viatge amb mi.

Dono gràcies a la dansa per tornar a la meva vida i alegrar-me cada dimarts, el meu dia preferit de la setmana.

Dono gràcies als meus, per ser-hi sempre que els necessito tot i que jo no sempre he sabut ni se demostrar l’agraïment.

Dono gràcies al Guifré per reptar-me cada dia a intentar ser millor, per ser el motor que va despertar el canvi en mi, per baixar-me a la realitat i quotidianitat que tant poc m’agrada, pels petons de cargol, de mosca, les abraçades, els 1000 “per què” al dia, els “fem un tracte”, els “et vull explicar una cosa”, els “ets a meva millor amiga”, els segadors cantats per tot arreu, els “mama uuuuu”, per les banyes de rockeru quan sent una cançó ràpida, pels “puc posar la mà a la teta”, pels massatges i les nits que dorm sense moure’s d’una banda a l’altra del llit (poques), per acompanyar-me a totes les mogudes i cridar consignes independentistes per tot arreu, per aprendre de la vida a la velocitat que ho fa, per acceptar tan alegrement que té una mama poc convencional i una mica esbojarrada.

Dono gràcies a la feina i als companys, aquest any he trobat una alegria i un bon rollo renovats i refrescants després de tants anys.

Dono gràcies a les noves incorporacions a la meva vida, als nous amics i als vells amics recuperats i a tota l’alegria, bon rollo, riures, bones estones i moments que hem viscut. Aquest 2017 heu sigut els protagonistes dels meus moment més agradables.

Dono gràcies a la música, que sempre m'ha acompanyat i m'acompanya en els millors i pitjors moments. Li dono les gràcies per ajudar-me sempre a desencallar emocions quan no les se gestionar, per posar-me les piles i donar-me bon rotllo a les 5.45 del matí, per acompanyar-me sempre que pot i animar-me el dia, per posar-me la pell del gallina i fer-me sentir tan profundament.

Dono gràcies a l’Anna, per seguir per aquest camí d’auto-coneixement, per no abandonar mai encara que a vegades em sembla que la perdo, per no deixar de sorprendre’m cada dia, per ser com és i treballar per acceptar-se cada dia una mica més, per ser valenta i afrontar coses que li costen i superar pors i inseguretats contínuament, perquè no se com s’ho fa molts dies per estar tan contenta i riallera externament quan per dins s’està ofegant, per no deixar-se ofegar i mostrar-se riallera, per pensar massa en els altres sovint a costa de la seva pròpia satisfacció, per entendre que no s’ha d’auto-jutjar, matxacar ni culpabilitzar-se per tot el que sent, el que pensa o el que fa, per voler entendre i entendre’s, per aprendre a esperar a sentir que ha arribat el moment, per intentar controlar el pèndol emocional, i sobretot, per entendre i acceptar que necessita els seus moments, el seu espai, la seva llibertat, la seva independència i no sentir-se malament per la seva individualitat.

2018, prepara’t que vinc amb les piles carregades, l’antena ben posada i les intencions ben clares... Que serà un any excitant no en tinc cap mena de dubte!

30 de desembre de 2017 a les 23:56h