6 de desembre de 2017 a les 10:28h

Orgull i tristor

Veig tots els posts de gent que està pujant cap a Brussel·les i tinc sentiments contradictoris: per una banda sento un gran orgull del meu poble, de la capacitat que tenim d'organització i de crear coses molt grans, de la paciència, persistència i alegria amb que ens manifestem contínuament per defensar el que volem, el que es nostre. 
Per altra banda sento el que ja sabia que sentiria des del moment en que vaig decidir que no aniriem a Brussel·les. Moltes ganes de ser allà, pena perquè em perdo un moment històric que serà molt xulo. Però em quedo amb que he après una gran lliçó que m'ha costat molt: a vegades no n'hi ha prou amb voler amb totes les forces, a vegades cal analitzar i mirar pros i cons abans de prendre una decisió així, a vegades cal tenir en compte a l'altre i no es pot tirar pel dret per molt que es vulgui. Un gran aprenentatge per mi que sóc de lluitar sempre pel que vull, superant obstacles els que calgui i sovint prenent decisions que no em convenen i són preses des d'una individualitat que no sempre és bona.
Gràcies Brussel·les per tot el que ens donaràs.