8 de novembre del 2017 a les 18:07h

DORMIR I LA CASA 12

A aquestes alçades de la pel.lícula he descobert que dormir m'ajuda a posar ordre a les idees i pensaments que normalment em bombardegen continuament la ment. Ho he descobert, irònicament, aquests dies que he tingut dificultats per dormir! Em desperto amb una mena d'inspiració i ordre mental que abans no notava. Ara m'ha passat.

He arribat a casa a les 13h, cansada i morta de fred després d'estar des de les 5 del matí fent talls de carretera amb els companys i companyes dels CDRs del Bages. He menjat una mica i el cos em demanava dormir. I he dormir molt i profundament. I m'he despertat amb les idees molt clares, sobre un tema que s'ha parlat molt aquest matí. En aquestes mogudes passes moltes hores amb gent que moltes vegades ni coneixes o coneixes poc i parles, i tothom té una opinió.

Avui, allà, tots erem del mateix tarannà, evidentment, però hi havia dues opinions molt marcades dins el mateix col.lectiu.

Alguns creien que aquestes accions de tallar carreteres internes no eren la solució, ans al contrari, opinaven que era posar-nos pedres a les rodes, perjudicar gent dels nostres, enfadar la gent i posar-nos-la en contra.

Alguns creien que si, que cal fer accions que causin impacte.

Jo he anat escoltant i no m'he posicionat gaire perquè no ho acabava de tenir clar, necessitava reflexionar-ho. I ja ho he fet. Dormint.

La meva opinió personal sobre el tema: Si, cal fer accions d'aquest tipus encara que perjudiquin a persones afins a les nostres idees. I per què? Doncs per dues raons: La primera, que hi ha persones tancades a la presó des de fa molts dies, injustament, i són gent amb familia i amics que estan patint. I només pel fet que els arribi a totes aquestes persones, empressonats i families, que fem accions per demanar la seva llibertat, per mostrar el nostre rebuig al que està passant ja considero que val la pena. Si els que estan entre reixes han vist el que hem fet avui i els ha aportat una mica de consol ja em sento satisfeta.

El segon motiu: perquè ha arribat el moment que ensenyem una mica les dents. La revolució dels somriures està molt bé i ens ha portat fins aquí, i ens portarà fins al final, però tenint en compte el que està passant, el que ens estan fent, crec que cal ensenyar les dents. Demostrar que podem movilitzar gent i que podem fer mal si volem. Que no pensem resignar-nos callats a aguantar tot això, que reaccionem, que lluitem i que ens unim per fer-ho.

Per tant, si, sortim, tallem carreteres, fronteres i el que calgui, Que vegin que som gent de pau però d'acció pacífica.

Jo m'he sentit molt orgullosa de poder participar aquest matí en aquesta acció i m'ha costat decidir no participar al tall de fronteres d'aquesta tarda però la logística familiar també s'ha de tenir en compte a vegades.

Amigues, amics... Visca la República.

P.D Nenes, per fi, trobo una connexió amb la meva casa 12!!!