Aquí van començar les divagacions de l'Anna

3 de novembre de 2017 a les 05:23

Aquí va començar tot. Aquí és quan vaig sentir una necessitat immensa d'expressar el que sentia i pensava públicament. 

Va ser aterridor i alliberador al mateix temps. Aterrador perquè em va costar molt decidir-me a prémer "publicar", perquè encara que no ho sembli, sóc molt reservada per mostrar qui sóc jo realment, una d'aquelles pors i inseguretats que mica en mica vaig perdent. I alliberador perquè és una sensació molt potent quan veus que t'has llençat a fer una cosa que et feia por, que has vençut la inseguretat i t'has mostrat obertament. 

Aquesta és la meva primera divagació:

Ja fa dies que no dormo bé, em desperto a totes hores, dono voltes a mil coses i no em puc tornar a adormir. Suposo que ens passa a molts últimament. Avui m'he aixecat del llit a les 4 farta de donar voltes. I he plorat, molt, i de veritat. De tristor de pensar que hi ha gent que està tancada a la presó. De pena de veure que el meu poble es desanima i està pessimista i no reaccions per sortir al carrer a lluitar pel que és nostre, de tots. I de ràbia i fàstic contra Espanya i tot el que representa. També em va passar el dia 2, en arribar a casa després de tot un cap de setmana defensant els col·legis electorals i veure les imatges de la brutalitat policial. I és que això que ha passat és igual de brutal! Empresonar càrrecs electes que l'únic que han fet ha estat seguir el mandat del poble? Com ens entra al cap? Com expliquem això als nostres fills, que es pot anar a la presó per defensar les teves idees i el teu poble? I surts al carrer cada matí perquè la vida segueix i has de sentir gent dir-te que això pinta malament, que no sortirà bé, que no ens en sortirem, que si no estan fent res, que si s'han cagat a sobre... Desespera!!!  Desperteu tots d'una vegada que si no sortim nosaltres a defensar el nostre país fent el que calgui ens el prendran  El Jordi Cuixart té un nen de 6 mesos, ahir era l'aniversari del fill de 4 anys de l'Oriol Junqueras i li posen el pare a la presó... tots tenen família i amics i son persones normals, com tu i jo i estan tancats en una presó!!!  Si no despertem ara i sortim tots en bloc quan ho penseu fer? Ahir erem a la plaça de l'ajuntament de Manresa i si, hi havia molt gent però en faltava molta més. Tots tenim una vida, una feina, fills, unes obligacions però cal sortir al carrer, ara. Cal perdre's la classe d'anglès, el basquet del nen o el que sigui que tenim tota la resta de la vida per fer. Contacteu amb gent que estigui treballant pel país, que n'hi ha molta. Ajudeu i col.laboreu dins les vostres possibilitats amb el que sigui, veniu a tots els actes al carrer possibles, informeu-vos a Omnium, ANC o als Comitès de Defensa de la República del vostre poble o ciutat. HI ha gent que s'hi deixa la pell cada dia per organitzar una resistència pacífica que ens porti a la República però si no ens movem nosaltres, el poble, segur que no farem res. Això no pot anar enrera, mai perdonarem, mai oblidarem tot el que ens estan fent i em nego a haver de tornar a treure un DNI on posa que sóc espanyola.  El camí està essent difícil, defallim quan veiem que no avancem, que tot son traves però ara és el moment de pujar amunt, de lluitar i d'aconseguir el que mereixem. Per nosaltres, pels nostres fills, i pels que han vingut abans i hi han deixat la pell lluitant.  Jo ho faré així, hi penso ser perquè vull que el meu fill vegi que s'ha de lluitar contra les injustícies, que no hem de tenir por de lluitar per allò que volem, perquè no vull que passi mai la vergonya que jo he passat sempre en treure el DNI i haver de dir que hi posa que sóc espanyola. Perquè pugui anar pel món amb el seu passaport català. No deixaré passar aquest moment històric veient passar els fets des del sofà. Movem-nos, lluitem, defensem el que és nostre....guanyem! Ara és el moment!!! Visca la República Catalana 03/11/17 05:23h