Divagacions de l'Anna

10/10/2019 Fa un any escrivia això, i em sentia perduda, lligada i encadenada ofegant-me en una situació que no trobava la manera de canviar perquè no volia fer mal a ningú.... 12 mesos després he escapat del laberint que m'atrapava i m'he deslligat del que m'omprimia i m'enfonsava... Tampoc ningú em va preparar pel que sentiria ara, pel que em tocaria viure, per la injustícia i la vergonya i la pena de veure on pot arribar l'egoisme i la falta de consciència d'algunes persones. Respiro (o ho intento, tot i que a vegades em segueixo ofegant) i miro endavant, tiro endavant amb més força i maduresa, intentant aprendre la lliçó amagada en tota aquesta experiència. El viatge segueix i el lluitaré amb ungles i dents fins que arribi a bon port. Perquè sóc l'Anna, la que torna a ser jo, la que lluita amb por però a mort, la que creix i aprèn, la que vull ser. 10/10/2018 A vegades em sento encara com si fos aquella nena petita, perduda, que no entén e...